Si has dinat alguna vegada en un restaurant a Espanya entre la una i les quatre de la tarda, probablement has vist una pissarra a l'entrada amb l'oferta del dia: primer plat, segon plat, postres, beguda i pa inclòs, tot per un preu tancat. Això és el menú del dia, i és una de les tradicions gastronòmiques més singulars d'Europa. No existeix res equivalent a França, Itàlia o Alemanya amb la mateixa extensió i arrelament.
L'origen del menú del dia es remunta al 1964, quan Manuel Fraga Iribarne, ministre d'Informació i Turisme del règim franquista, va impulsar una legislació per regular el que llavors es va anomenar «menú turístic». Espanya vivia el boom del turisme de masses — milions d'europeus del nord descobrien les platges mediterrànies — i el govern volia garantir que els visitants poguessin menjar bé i a un preu raonable. Per llei, tots els bars i restaurants havien d'oferir un àpat complet amb primer plat, segon plat, postres, pa i beguda, a un preu fix segons la categoria de l'establiment.
El 1970, el menú turístic va rebre un canvi de nom i d'enfocament: va passar a dir-se «menú del dia» i es va obrir explícitament als clients locals, no només als turistes. Es van actualitzar els preus — que seguien sent regulats — i es van llançar campanyes per animar els espanyols a aprofitar l'oferta. En poc temps, el menú del dia es va convertir en un hàbit quotidià per a treballadors, famílies i estudiants de tot el país.
L'estructura clàssica del menú del dia s'ha mantingut pràcticament intacta des de llavors: un primer plat (sovint una amanida, sopa, llegums o pasta), un segon plat (carn o peix amb guarnició), postres (fruit, iogurt o postres casolanes), pa i beguda (aigua, refresc, cervesa o copa de vi). Alguns restaurants ofereixen cafè inclòs. L'essència és clara: un àpat complet, variat i saciant per un preu que no et faci pensar dues vegades.
Pel que fa als preus, el menú del dia ha anat pujant gradualment amb la inflació, però segueix sent una opció molt competitiva. Segons dades de l'enquesta anual d'Hostelería de España i Edenred, el preu mitjà el 2025 se situa en 14,20 euros a nivell estatal, un increment de l'1,5% respecte als 14 euros del 2024. Per comunitats autònomes, els preus més econòmics es troben a Canàries (13 €), Astúries (13,20 €) i Andalusia (13,40 €), mentre que els més cars són als Balears (16 €), País Basc (15,80 €) i Catalunya (15,40 €). A les grans ciutats com Barcelona o Madrid, no és estrany trobar menús entre els 13 i els 18 euros segons el barri i el tipus de restaurant.
Per què ha sobreviscut el menú del dia quan la llei que el va crear ja no és vigent? Perquè funciona per a tothom. Per al comensal, és un àpat complet sense sorpreses al compte. Per al restaurador, és una eina per omplir el local al migdia, optimitzar la compra de producte fresc i fidelitzar clients habituals. A més, la tradició espanyola del dinar llarg — herència d'una cultura on el migdia és el àpat principal del dia — fa que molta gent busqui un lloc on seure tranquil·lament a dinar, no pas un entrepà de pressa.
El menú del dia també reflecteix la cuina de temporada millor que qualsevol carta fixa. Com que els restaurants el canvien cada dia o cada setmana, aprofiten el producte que troben al mercat: alcachofes a la primavera, gaspatxo a l'estiu, bolets a la tardor, escudella a l'hivern. És una finestra al que la terra i el mar ofereixen en cada moment de l'any.
Avui, el menú del dia continua sent un pilar de la cultura gastronòmica espanyola. Ha sobreviscut a canvis polítics, crisis econòmiques i la irrupció del menjar ràpid. I amb eines com Menudia, que permeten consultar els menús del dia de restaurants propers en temps real, aquesta tradició s'adapta als nous temps sense perdre el que la fa especial: un bon àpat, honest i a bon preu, per compartir al migdia.