La cuina catalana és una de les més riques i antigues d'Europa, amb plats documentats des de l'edat mitjana. Molts d'aquests clàssics continuen apareixent als menús del dia dels restaurants de Catalunya, adaptats als temps però fidels a la seva essència. Aquí tens deu plats que has de conèixer — i provar — quan dines de menú.
Escudella i carn d'olla. És el plat de cullera més antic documentat d'Europa: l'escriptor Francesc Eiximenis ja explicava al segle XIV que tots els catalans la menjaven cada dia. Es tracta d'un brou ric obtingut de bullir carn de vedella, pollastre, botifarra, ossos i cansalada amb cigrons, patata, col, pastanaga, nap i api. La pilota — una gran mandonguilla de carn picada amb ou, pa i espècies — és l'ànima del plat. Tradicionalment associada al Nadal, als menús del dia d'hivern la trobaràs en versió més lleugera però igualment reconfortant.
Canelons. Tot i el seu origen italià, els canelons són un plat profundament català des de finals del segle XVIII, quan cuiners estrangers que treballaven a les fondes de Barcelona els van introduir. La marca El Pavo va comercialitzar les plaques seques de pasta el 1911, i això en va disparar la popularitat. La tradició de menjar-los per Sant Esteve — farcits amb les restes del rostit de Nadal — és única a Catalunya. Però als menús del dia els trobaràs tot l'any, normalment farcits de carn rostida i coberts amb beixamel gratinada.
Botifarra amb mongetes. Si hi ha un plat que simbolitza la cuina catalana de cada dia, és aquest. La botifarra — embotit fresc de porc, típicament sense condimentar gaire per deixar que la carn parli — es fregeix o es fa a la brasa i s'acompanya de mongetes del ganxet o de Santa Pau, petites, blanques i mantegoses, saltejades amb una mica d'all. Simple, contundent i perfecte per al migdia.
Fricandó. Un guisat elegant de la cuina urbana catalana, documentat des del segle XVIII al receptari del pare Josep Orri. Consisteix en filets molt fins de vedella, enfarinats i guisats en un sofregit amb bolets — tradicionalment moixernons o cama-secs, tot i que avui es fan servir també ceps o gírgoles. La salsa, espessa i fosca, és el resultat d'una cocció lenta i pacient. El nom prové del fricandeau francès, però el plat ha evolucionat fins a ser inconfusiblement català.
Esqueixada de bacallà. L'amanida estrella de l'estiu català: bacallà esqueixat (esmicolat a mà, mai tallat amb ganivet), tomàquet madur, ceba, olives negres i pebrot vermell, tot amanit amb un bon raig d'oli d'oliva. El bacallà salat és un ingredient fonamental de la cuina mediterrània des de l'edat mitjana, quan permetia conservar el peix durant mesos. L'esqueixada és fresca, lleugera i perfecta com a primer plat d'un menú del dia d'estiu.
Arròs negre i fideuà. Dos plats mariners de la costa catalana que comparteixen base: un sofregit intens amb ceba, tomàquet i all, brou de peix i marisc. L'arròs negre deu el seu color i sabor a la tinta de calamar, que li dona un gust profund i marí. La fideuà, originària de Gandia al País Valencià però adoptada entusiàsticament per tota la costa catalana, substitueix l'arròs per fideus curts i prims torrats al forn o la paella. Tots dos es serveixen típicament amb allioli.
Escalivada. Pebrot vermell, albergínia i ceba cuites lentament a la brasa o al forn fins que la pell es crema i la carn queda tendra i fumada. Es pela, es talla a tires i s'amaneix amb oli d'oliva. El nom ve d'«escalivar», que en català vol dir coure entre cendres calentes. És una guarnició habitual als menús del dia, però també es menja com a primer plat amb anxoves o formatge de cabra.
Crema catalana i mel i mató. Per tancar, dues postres que trobaràs constantment als menús del dia. La crema catalana — documentada des del segle XIV al Llibre de Sent Soví — és una crema d'ous, llet, sucre, canyella i pell de llimona, amb una capa de sucre cremat a sobre. Se celebra tradicionalment el dia de Sant Josep (19 de març). El mel i mató és encara més senzill: mató fresc (un formatge tendre sense sal) servit amb mel. Dues postres que demostren que la millor cuina sovint és la més simple.